dos i dos en política no són quatre

Estàvem celebrant el primer aniversari d'una de les nostres nétes en companyia dels fills, amics dels fills, família... i va passar el que no havia passat mai, i és que vam acabar parlant de política local. Els cànons diuen que a taula on hi ha multitud (a vegades dos ja ho som) s'hauria d'evitar parlar de futbol..., i política. Per més anys que passen mai deixem de sorprendre'ns i aquest va ser el cas que vam gaudir o patir. Normalment les persones que estem als consistoris (almenys nosaltres) a casa evitem parlar dels temes del dia a dia sobre la feina. La xerrada a taula va derivar sobre el que va dir un dels amics dels fills: "L'altre dia vaig sentir a Montgó que el passeig, els aiguats, els arbres, la passera, la bandera blava..., és culpa de l'Ajuntament..., del regidor...", i aquí ens va envair la grata sorpresa, perquè els que van respondre i prendre la paraula van ser els fills. Un d'ells va explicar la seva versió, un altre el va contradir, el tercer els va contradir a tots..., però la conversa va anar decantant quee els nois qüestionessin el perquè fem aquesta feina, aquest càrrec, la dedicació, assiduïtat... Lògicament vam optar per sortir per la tangent i en comptes de respondre, per no entrar en el joc, els vam explicar que en tot i per tot hi ha el que s'anomena complexitat i que en política (ho hem dit en diverses ocasions) dos més dos mai són quatre. Vam seguir explicant..., quan éreu petits en edat escolar ens fèieu preguntes que segons els cànons mai havíem de dir no ho sé, per tant fèiem mans i mànigues per respondre allò correcte, ser coherents, no incórrer en mentida i fer la sensació d'ésser uns pares intel·ligents.

Dit això a taula, tothom va seguir amb la seva i com sol ser normal..., a veure qui la deia més grossa. Una estona més tard, estàvem remenant pel jardí quan un dels fills s'apropa i pregunta, i què diuen els canons sobre els ciutadans quan van als consistoris per informar-se, preguntar, interpel·lar? Vam fer mans i mànigues, dient que els ciutadans el que volen és la solució al seu problema i sovint no se'ls dóna, simplement, perquè no depèn de la persona que l'atén. Algun es conformarien amb alguna frase de consolació, però es troben en el mateix, ja que l'administratiu o tècnic de torn no està prou informat sobre el tema i d'altres, que si no els donen la solució, ni una consolació, en tindrien prou (a la seva manera) amb una raonable explicació..., però en aquest cas pot ser una qüestió d'interpretació. També sol passar que quan un ciutadà considera que la persona que l'informa o atén cau en contradicció o no és el que ell vol escoltar, llavors pla, perquè encara que el tracte sigui correcte esdevé incorrecte, la intenció mala voluntat, la cortesia inconsideració i d'ésser una persona habitualment amable passa a ser un malagradós. Alguns d'aquests ciutadans quan no obtenen satisfacció o complaença, l'administració esdevé el dolent de la pel·lícula i la reacció sempre és inesperada. Alguns insisteixen fins que ho aconsegueixen, altres s'hi resignen i pensen que això no hi ha qui ho arregli, però al cap d'unes setmanes ho tornen a provar..., i uns tercers (els més radicals) en fan una croada personal.

Suposem que a tots els consistoris existeix una minoria de ciutadans ressentits que arrosseguen alguna decepció (política o personal) o simplement hi ha algun polític que no és sant de la seva devoció i aquesta és l'excusa per fomentar la discòrdia, el ressentiment, la confrontació de tots contra tothom. Normalment aquestes persones confonen la gimnàstica amb la magnèsia i dintre de la seva problemàtica mental, donen pas a les enveges, rancúnies, mala fe, que aparentment no existeix, però si sembla que tinguin un viver que cultiven dintre seu, fins i tot són com una mosca collonera que només fa que rondar sempre pel mateix lloc i amb la mateixa persona amb l'objectiu de trobar-li el punt flac o debilitat, perquè hi hagi escissió, desavinença, ruptura, mal rotllo.

Ens permetem fer una reflexió per aquesta minoria de ciutadans mal adaptats per si algun d'ells té aspiracions polítiques o no. Avui són on són i demà voldran ser on no són avui i amb les formes que portant aquesta croada..., el més normal és que es quedin sense grial, parroquians, col·laboradors... i credibilitat.

Vicenç Folgado, publicat en el Diari de Girona, Dissabte 04 d'octubre de 2008

Més línies de bus, telefonia mòbil, ... 18-09-08

És pal·lès que la nostra vila marinera de l'Escala és una de les poblacions

més antigues de la Mediterrània. També ho és que hem estat pioners en molts temes,

capdavanters amb molts d'altres, que som un poble molt orgullós de les nostres arrels, que el

nostre entorn és envejable com també ho són les nostres cales, litoral, ruïnes, història..., però

poques vegades parlem de les nostres mancances. Una d'elles és la pobra cobertura de la

telefonia mòbil. Una tecnologia que hauria d'estar enquadrada en la tan anomenada qualitat

d'un poble turístic, comercial, de serveis i de més de deu mil habitants. El servei d'aquests

aparells és, sens dubte, un dels pilars bàsics per a moltes persones en el seu treball com també

ho és en cas d'emergències, urgències, imprevist..., per una majoria de mortals. Sempre que

toquem aquest tema recordem una de les nostres veïnes que no para de recordar+ho dia sí i dia

també (tot i que a ella mai l'hem vist parlar per un mòbil), suposem que ens ho retreu, perquè

pensa que l'Ajuntament n'és el responsable..., potser avui no tocava parlar d'aquest tema,

encara que sigui de rabiosa actualitat, i un mal de cap per a molts ciutadans residents i

visitants.

Aquesta mancança als Independents Escalencs fa anys que ens preocupa, però també ens en

preocupen d'altres, com per ?exemple el servei del transport urbà, un transport urbà que és i

ha estat un malson (per no dir una altra cosa) per als escalencs i tots aquells que han escollit o

necessitat aquest medi de locomoció per venir o marxar de casa nostra.

Entre els encàrrecs que vàrem acceptar de gestionar des del govern escalenc, el del transport

n'és un i el vam acceptar, perquè vàrem entendre que era una inquietud que compartíem amb

l'equip de govern.

Avui podem anunciar molt gratament que s'ha arribat a un acord amb la Generalitat, Sarfa i

l'Ajuntament de l'Escala. Aquest acord comprèn una millora molt substancial de nous serveis

per anar i tornar de l'Escala a Girona. Ara tenim solament dos autobusos d'anada i dos de

tornada. El servei passarà a partir de dilluns a tenir+ne cinc. Un servei complet d'aquestes

característiques el que farà serà tenir molts enllaços amb el tren (concretament amb l'estació de

Flaçà) i també més possibilitats d'enllaç per als viatgers de l'aeroport de Girona. Aquesta millora

de servei pot afavorir (a part dels municipis que entren dintre d'aquest recorregut) les persones

que vénen a treballar de Girona a la nostra vila que sens dubte tindran l'oportunitat de trobar la

combinació idònia per no haver de venir amb el vehicle propi i també pot ésser molt interessant

per als nois i noies que fan els seus estudis a la Capital, ja que a partir d'aquesta iniciativa

podran escollir agafar l'autobús diàriament i venir a dormir a casa en comptes de llogar un pis,

cuinar, estar fora..., i el consegüent estalvi que això pot comportar pels familiars d'aquest

jovent.

També pot ser interessant per a les persones que hagin d'anar al metge, les que vulguin anar

de compres i fins i tot al cine. Quant als ciutadans de la capital..., podran venir més sovint per

donar un cop d'ull a la segona residència, a fer un bon àpat, gaudir d'un temporal de mar o de

tramuntana o simplement visitar un dels nostres museus, exposicions, col—leccions...

Hem d'explicar que una millora d'aquestes no surt per casualitat, sinó per la voluntat del

Departament de Política Territorial de la Generalitat, ja que han constatat que estàvem

abandonats de la mà de Déu i han posat els mitjans per resoldre'ns aquesta greu mancança. El

govern escalenc reconeix l'esforç econòmic que representarà per l'ens si aquests nous serveis

no són utilitzats pels ciutadans amb una (mitjana) freqüència diària.

Agraïm la iniciativa i esperem que entre tots plegats puguem fer+ne una valoració positiva a mig

i llarg termini.

No volem ésser inoportuns, però ja se sap que les petites administracions (d'alguna manera)

depenem de les més grans, per tant aprofitem l'avinentesa per sol—licitar també una revisió de

la mancança de servei amb Barcelona (una anada i tornada al dia), tampoc és qüestió del que

sigui avui per demà, però si a finals d'octubre poguessin dir+nos quelcom, seria fantàstic. Un

company regidor ens deia: "posats a demanar, per què no demanem el tren?" "Home! (vam

pensar) el que sí ens donarien és una estació d'autobusos". Però hi ha indecisió... i no l'hem

demanat, i mira per on aquesta també és una gran mancança.

VICENS FOLGADO

propostes per a la festa major 13-09-08

Festa Major de l'Escala, Santa Màxima. Políticament podríem

dir que la festa grossa de la nostra vila és el dia del Carme, perquè també és la festa de la gent

gran, però la festa dels petits, jovent, familiars, estiuejants..., és aquesta. Una part molt

important de l'èxit de la Festa Major any rere any (encara que aquest en especial) és atribuïble

a la comissió local d'aquests esdeveniments (parlem d'organització), ja que tenen molt en

compte de donar un gran ventall d'activitats a tots els nivells amb una programació molt

acurada i de qualitat, totes amb un ordre i cap a la vegada siguin infantils, familiars, culturals,

musicals..., en fi, allò que se'n diu eficàcia total, mireu si és així que fins i tot amb la forma i

manera de col·locar la publicitat pel municipi per anunciar la festa s'ha fet amb gust i tal com

diu la normativa municipal.

Sobre la publicitat, hi va haver un moment en què nosaltres els independents vàrem

autoanomenar l'Escala "poble publicitat" pel desgavell que hi havia. Si haguéssim de posar-los

una nota no dubtaríem en quina donar i tenim el convenciment que seria la mateixa que

donaria la resta del govern i els altres grups al consistori.

Sens dubte la comissió ha assolit l'objectiu de fer atractiva una Festa Major que cada any anava

i va com els crancs (aquesta és l'opinió d'una firaire que fa molts anys que para a casa nostra)

segons ella, la distribució de les activitats estan massa disgregades..., les parades (poquíssimes

i cada any menys) a la plaça Catalunya, barraques a l'esplanada entrada nord de la població

(davant l'antiga fabrica de l'esperit) teatre, concerts i ball al Pavelló Municipal d'Esports, altres a

la plaça Víctor Català, la Platja, la Riba, etc.

La Sra. molt paternalment ens deia que pels seus anys i experiència les fires que perduren i

més rentables per a ells són les que estan unificades, però sobre tot les que tenen prou espai

per acollir les "màquines grosses", ja que són les que atreuen el jovent i possiblement això

animaria els col·lectius com les cases andaluses i/o d'altres regions estatals a participar-hi

activa i presencialment.

Ella mateixa ens recordava que sempre s'ha dit que gent fa gent. Sincerament creiem que la

Sra. firaire no va gens desencaminada. Tenim el convenciment que el tema fira no ha estat

debatut seriosament per part d'aquest govern, però potser ara seria el moment de fer-ho

sempre i quan la voluntat fóra la de recuperar aquesta tradicional Festa Major. Diem que seria

el moment, perquè el govern Escalenc, entre altres coses, té en ment fer la tan ?reivindicada

sala polivalent i de ser així val la pena tenir en compte alguns punts..., s'hauria de construir en

un lloc que no molesti els possibles veïns en el cas que s'hi volguessin fer activitats sorolloses

com per exemple el concert de barraques? També tenir en compte que si es volen fer activitats

multitudinàries pensar en un copiós aparcament.

Un altre punt seria preveure una bona accessibilitat i maniobrabilitat pels trenets en cas de

necessitat. I és evident que si parlem d'un espai de tants metres, també ho és que en un

moment determinat s'hi podrien emplaçar una quantitat important d'atraccions de fires com

tómboles, ratetes, tirs, ruletes, cavallets, autos de xoc, muntanyes russes..., i tot allò que ens fa

falta per aconseguir l'objectiu de revifar aquesta "enyorada festa?".

Pels consistoris parlar de nous projectes sempre és sinònim de diners i parlar de diners és

l'excusa fàcil dels governs per dir "no", però en el cas que ens ocupa..., l'Ajuntament disposa

d'un terreny en propietat en un lloc idoni de la localitat per muntar tot aquest sidral, la

construcció d'aquesta sala ens entra en un pla de subvenció, la voluntat d'aquest govern es...,

per tant no hauria d'estranyar-nos que aquest projecte també es fés realitat i diem també,

perquè actualment quan menys recursos econòmics tenim, és quan més projectes es tenen en

ment (alguns ja assolits) el centre de dia, el passeig de Montgó, ara començaran la segona fase

del passeig d'Empúries, s'està embastant el camí de ronda de la Clota a Montgó, aviat

l'aparcament soterrat, els vestidors del camp de futbol, la biblioteca, la ronda del Padró, la via

verda..., projectes molts d'ells d'anys i panys endarrere..., i perquè no la fira?

Esperem que la Sra. firaire l'any vinent (o el proper) tingui una sorpresa, perquè això voldrà dir

que nosaltres els ciutadans tindrem una alegria. I com sol a dir el nostre "trempat" mossèn,

això estaria prop de bé. VICENS FOLGADO TENA