Escrit 07.07.2007

Estem a plena temporada estiuenca i la veritat... ningú ho diria. Com Escalenc, empresari i polític en pregunto si axó és una tendència, perquè els temps no acompanyen o conseqüència, perquè no es fan coses i les que es fan es fan malament?

No voldria pensar que aquesta percepció només la tenim els que vivim directament del turisme, però ja fa alguns anys que venim notat el fenomen que el turisme està de baixa i no sembla que importi massa. Si més no a nivell polític. Ho dic pels pocs remeis que si han buscat i posat.

En canvi (aquesta és una percepció que tenim molts Escalencs) són algunes de les desafortunades iniciatives que s’han i es pretén continua portant a cap que fan que la cosa no millori. Ens referim a les zones verdes (que sense cap dubte van ésser un veritable fracàs), un altre va ésser la platja o parcs sense fum... i ara... voler fer pagar l’aigua de les dutxes de la platja... Iniciatives com aquestes, val la pena pensar-ho dues vegades, doncs els resultats poden ésser (i axis s’ha demostrat) nefasts.

De vegades es comenta, es parla, es diu... que hi ha països que estan més avançats que nosaltres (i entre moltes altres coses) és pel civisme de les persones... i ja que parlem de civisme, quan és té la intenció o voluntat de fer una campanya com el “Sense fum” el que s’hauria d’haver fet era posar en marxa la forma d’anunciar el que es pretenia, però fent servir la pedagogia i fomentar el civisme... posant indicadors amb forces idiomes explicant el perill del tabac, molèsties als no fumadors, mal exemple a la mainada, netedat de la platja... i ara ens trobem en un cas similar (amb l’agreujant que s’ha de pagar) ... l’aigua de les dutxes... pels comentaris que reculli’m aconsellem al govern (per no fomentar més desencís en els pocs visitants que tenim) que posin un indicador amb idiomes i els mateixos usuaris es cuidaran de controlar-ho (no potser alguns natius), però si els visitants d’altres països.

Les persones advertides, de vent segur que ho respectaran i al mateix temps sals donarà una llisó... cívica.

Normalment funcionen millor els advertiments que les imposicions.

Per sort i segons el govern axó és una prova pilot per tant la poden derogar avui per demà (sempre s’ha dit que rectificar... a temps... és de savis).

També seria interessant que els polítics fessin servir els mecanismes que s’han creat pel bon govern de la vila... ens referim al patronat de turisme (que no està esgotat... sinó simplement abandonat).

Els independents valorem amb la seva justa mesura la intenció del govern en voler fer un estalvi d’un dels recursos naturals més preuat com l’aigua (i aquest podria ésser l’encapçalament del panell informatiu), però potser no han pensat amb els danys col·laterals que poden sorgir amb aquesta mesura... molta gent que ha estat a Brasil i concretament a la ciutat de Rio de Janeiro sap que les recomanacions dels hotels és que a la platja nomes hi portin una tovallola i que sigui de l’hotel, perquè hi ha molts furts... La persona que hagi de pagar l’aigua no tant sols l’haurà de pagar sinó que delatarà que porta diners i on els guarda... sense voler podrien estar afavorint un col·lectiu gens desitjat.

No dubtem, és més, estem convençuts que el govern fa i farà tot el possible per millorar la situació turística en què estem immersos i que són conscients que una de les mesures a tenir en compte és no gravar ni imposar més taxes econòmiques, doncs per desgracia ja en tenim i paguem masses i els nostres visitants pensem el mateix, però sobre tot la percepció que tenen és que som un poble amb afany de recaptació... zona blava, impresos, serveis, multes, dutxes... i potser estaria be que com a vila marinera, turística, cultural, històrica, tradicional... poguessin arranjar algunes de les mancances que venim arrossegant com la tan necessitada cobertura de telefonia mòbil, un transport urbà, un millor servei de jardineria (sobre tot en reposició, poda i rec de plantes), millorar la neteja en general i de les platges, més control en les passejades dels gossos, males herbes, voreres i un llarg etc... i com sabem que axó els comportarà molta feina... poden continuar disposant de nosaltres com fins ara pel que creguin oportú. V. F. Esca. Indep.

Escrit del 13.06.2007

Sense cap dubte que són coses de la política... els pactes, les regidories, la novetat, la incertesa i il·lusió dels nous regidors..., però també les encomiés, els discursos, les paraules, les bones intencions... tot allò que es podia haver fet i que no és va fer, el que es va fer, però s’hauria pogut fer millor, si haguéssim fet o no i el que de fer-ho d’una manera i no de l’altre... la veritat és que algunes vegades escoltes a les persones i en comptes d’ésser emotius són buits com la política que s’ha vingut fent, doncs d’haver-ho fet be no sals hagués tret... i ara dir que han treballat amb honestedat, transparència, que no han fet mai mal a ningú que la seva dedicació, gestió, criteri... voler arreglar-ho tot i quedar be amb tothom... ni és normal ni tampoc el moment.

No parlo de ningú en concret, perquè de vent segur que tots els nous entrants i sortints tenen alguna cosa en comú, uns la incredulitat dels fets i altres el respecte, la responsabilitat, el comandament... al desconegut, perquè encara que algú els hagi explicat de qué va la cosa... no té res abeura amb la realitat (algú en va dir una vegada...) entrar com regidor en un ajuntament és com entrar en una universitat, però va obviar dir-me quina classe d’universitat...

Bé, ara hi ha quatre anys per davant, per fer i desfer, per il·lusionar o defraudar, per demostrar o fracassar en definitiva per conèixer la capacitat, aptitud, moral, aguant... d’un mateix. Ben mirat ja és tot un repte, encert o ensurt per qualsevol ciutadà que en un moment determinat pren la decisió de presentar-se per gestionar governar, dirigir... l’ajuntament de la seva localitat i que conscient o inconscientment el repte es converteixi en realitat. Tota una experiència a digerir, assimilar i desenvolupar. A tots ells la nostra cordial felicitació i admiració. Però per aquells que no tenen ni idea on es posen... tant pot ésser que els hi encanti com que sigui com una llosa..., però el que no hauria de fer és passar olímpicament del càrrec i les seves responsabilitats, perquè aquestes persones són les que fan que els ciutadans es desmotivin mandat darrer mandat i justes paguin per pecadors, que inevitablement a cada mandat en surten i no tant pel que no fan (i més si estan a l’oposició), sinó pels que entren a formar part dels respectius governs i que demostren la poca preparació, personalitat, sentit comú... i que en alguns casos no tan sols no fan sinó que la seva negativitat els porta en no deixar fer (que axó si que és nefast pels interessos de qualsevol consistori). Fa mols mesos i precisament parlant d’axó vaig pronosticar a una persona (i per escrit) que donar suport a persones com aquestes, és un error, perquè no estan capacitats per fer la feina que sals a encomanat i qui pateix totes les conseqüències (en cas que ni hagin) és precisament el seu defensor.

Ara tot no és més que una reflexió, una reflexió latent que serveix per l’ahir, avui i demà... que un dia costa de passar, però quatre anys passen volant per tant no val a adormir-se. Sempre que parlem del nostre ajuntament fem servir el qualificatiu de complex... i és inevitable, perquè un pensa fer les coses ven fetes per ordenar una àrea i resulta que sense adonar-se’n descompensa l’altre o vols lleugera un tècnic que porta masses responsabilitats, però passes aquesta carrega a un altre i al mateix temps el dotes de més comandament polític que sempre és erroni. L’equilibri està en què els tècnics facin de tècnics i els polítics de polítics. El polític ha de saber manar, governar i delegar... però per sobre de tot ha d’ésser condescendent, humil, sincer, educat... que la suma d’aquests valors el faran ser admirat, reconegut i respectat.

I dels independents que se’n a fet? Com sempre continuem estan al peu del canó... La primera feina feta amb l’actua’l govern a estat buscar i coordinar un grup d’empreses de socorrisme per les nostres platges tenint en compte la professionalitat, seriositat i com no el millor preu. De les tres empreses presentades totes reunien els requisits i el que va decantar la balança va ésser el preu. (el govern va oblidar agrair-nos la feina feta... no els hi tindrem en compte l’oblit, doncs encara no han agafat...). V.F. Escalencs Inde.