Adéu a Ildefons Pujol

Ildefons Pujol Verdaguer

Empresari

Fa un instant que m’han trucat al museu, una més de tantes trucades si no fos..., però aquesta ha estat força impactant, i és ha estat per notificar-me que l’amic i col·laborador Ildefons Pujol i Verdaguer s’ha mort aquest mati a l’edat de 44 anys. Dimarts ens vam trobar al dispensari on ell hi era per curar-se una insignificant ferida al peu (d’aquí que digui impactant) on, en companyia de la seva tia Teresa, vam estar fent broma. L’Ildefons més conegut com en Finques Fonsu sempre ha estat una persona molt jovial i bromista... una que feia sempre era dir “soc una persona de pes” es referia a la seva complexió.

Des de el grup d’Escalencs Independents (del qual ell formava part) donem el condol a la família, li donem el nostre adéu i, en to més seriós, podem afirmar que ens ha deixat “un pes gros” humanament parlant. Descansi en pau.

L'Escala, 5 d'octubre de 2007

Escrit 07.07.2007

Estem a plena temporada estiuenca i la veritat... ningú ho diria. Com Escalenc, empresari i polític en pregunto si axó és una tendència, perquè els temps no acompanyen o conseqüència, perquè no es fan coses i les que es fan es fan malament?

No voldria pensar que aquesta percepció només la tenim els que vivim directament del turisme, però ja fa alguns anys que venim notat el fenomen que el turisme està de baixa i no sembla que importi massa. Si més no a nivell polític. Ho dic pels pocs remeis que si han buscat i posat.

En canvi (aquesta és una percepció que tenim molts Escalencs) són algunes de les desafortunades iniciatives que s’han i es pretén continua portant a cap que fan que la cosa no millori. Ens referim a les zones verdes (que sense cap dubte van ésser un veritable fracàs), un altre va ésser la platja o parcs sense fum... i ara... voler fer pagar l’aigua de les dutxes de la platja... Iniciatives com aquestes, val la pena pensar-ho dues vegades, doncs els resultats poden ésser (i axis s’ha demostrat) nefasts.

De vegades es comenta, es parla, es diu... que hi ha països que estan més avançats que nosaltres (i entre moltes altres coses) és pel civisme de les persones... i ja que parlem de civisme, quan és té la intenció o voluntat de fer una campanya com el “Sense fum” el que s’hauria d’haver fet era posar en marxa la forma d’anunciar el que es pretenia, però fent servir la pedagogia i fomentar el civisme... posant indicadors amb forces idiomes explicant el perill del tabac, molèsties als no fumadors, mal exemple a la mainada, netedat de la platja... i ara ens trobem en un cas similar (amb l’agreujant que s’ha de pagar) ... l’aigua de les dutxes... pels comentaris que reculli’m aconsellem al govern (per no fomentar més desencís en els pocs visitants que tenim) que posin un indicador amb idiomes i els mateixos usuaris es cuidaran de controlar-ho (no potser alguns natius), però si els visitants d’altres països.

Les persones advertides, de vent segur que ho respectaran i al mateix temps sals donarà una llisó... cívica.

Normalment funcionen millor els advertiments que les imposicions.

Per sort i segons el govern axó és una prova pilot per tant la poden derogar avui per demà (sempre s’ha dit que rectificar... a temps... és de savis).

També seria interessant que els polítics fessin servir els mecanismes que s’han creat pel bon govern de la vila... ens referim al patronat de turisme (que no està esgotat... sinó simplement abandonat).

Els independents valorem amb la seva justa mesura la intenció del govern en voler fer un estalvi d’un dels recursos naturals més preuat com l’aigua (i aquest podria ésser l’encapçalament del panell informatiu), però potser no han pensat amb els danys col·laterals que poden sorgir amb aquesta mesura... molta gent que ha estat a Brasil i concretament a la ciutat de Rio de Janeiro sap que les recomanacions dels hotels és que a la platja nomes hi portin una tovallola i que sigui de l’hotel, perquè hi ha molts furts... La persona que hagi de pagar l’aigua no tant sols l’haurà de pagar sinó que delatarà que porta diners i on els guarda... sense voler podrien estar afavorint un col·lectiu gens desitjat.

No dubtem, és més, estem convençuts que el govern fa i farà tot el possible per millorar la situació turística en què estem immersos i que són conscients que una de les mesures a tenir en compte és no gravar ni imposar més taxes econòmiques, doncs per desgracia ja en tenim i paguem masses i els nostres visitants pensem el mateix, però sobre tot la percepció que tenen és que som un poble amb afany de recaptació... zona blava, impresos, serveis, multes, dutxes... i potser estaria be que com a vila marinera, turística, cultural, històrica, tradicional... poguessin arranjar algunes de les mancances que venim arrossegant com la tan necessitada cobertura de telefonia mòbil, un transport urbà, un millor servei de jardineria (sobre tot en reposició, poda i rec de plantes), millorar la neteja en general i de les platges, més control en les passejades dels gossos, males herbes, voreres i un llarg etc... i com sabem que axó els comportarà molta feina... poden continuar disposant de nosaltres com fins ara pel que creguin oportú. V. F. Esca. Indep.

Escrit del 13.06.2007

Sense cap dubte que són coses de la política... els pactes, les regidories, la novetat, la incertesa i il·lusió dels nous regidors..., però també les encomiés, els discursos, les paraules, les bones intencions... tot allò que es podia haver fet i que no és va fer, el que es va fer, però s’hauria pogut fer millor, si haguéssim fet o no i el que de fer-ho d’una manera i no de l’altre... la veritat és que algunes vegades escoltes a les persones i en comptes d’ésser emotius són buits com la política que s’ha vingut fent, doncs d’haver-ho fet be no sals hagués tret... i ara dir que han treballat amb honestedat, transparència, que no han fet mai mal a ningú que la seva dedicació, gestió, criteri... voler arreglar-ho tot i quedar be amb tothom... ni és normal ni tampoc el moment.

No parlo de ningú en concret, perquè de vent segur que tots els nous entrants i sortints tenen alguna cosa en comú, uns la incredulitat dels fets i altres el respecte, la responsabilitat, el comandament... al desconegut, perquè encara que algú els hagi explicat de qué va la cosa... no té res abeura amb la realitat (algú en va dir una vegada...) entrar com regidor en un ajuntament és com entrar en una universitat, però va obviar dir-me quina classe d’universitat...

Bé, ara hi ha quatre anys per davant, per fer i desfer, per il·lusionar o defraudar, per demostrar o fracassar en definitiva per conèixer la capacitat, aptitud, moral, aguant... d’un mateix. Ben mirat ja és tot un repte, encert o ensurt per qualsevol ciutadà que en un moment determinat pren la decisió de presentar-se per gestionar governar, dirigir... l’ajuntament de la seva localitat i que conscient o inconscientment el repte es converteixi en realitat. Tota una experiència a digerir, assimilar i desenvolupar. A tots ells la nostra cordial felicitació i admiració. Però per aquells que no tenen ni idea on es posen... tant pot ésser que els hi encanti com que sigui com una llosa..., però el que no hauria de fer és passar olímpicament del càrrec i les seves responsabilitats, perquè aquestes persones són les que fan que els ciutadans es desmotivin mandat darrer mandat i justes paguin per pecadors, que inevitablement a cada mandat en surten i no tant pel que no fan (i més si estan a l’oposició), sinó pels que entren a formar part dels respectius governs i que demostren la poca preparació, personalitat, sentit comú... i que en alguns casos no tan sols no fan sinó que la seva negativitat els porta en no deixar fer (que axó si que és nefast pels interessos de qualsevol consistori). Fa mols mesos i precisament parlant d’axó vaig pronosticar a una persona (i per escrit) que donar suport a persones com aquestes, és un error, perquè no estan capacitats per fer la feina que sals a encomanat i qui pateix totes les conseqüències (en cas que ni hagin) és precisament el seu defensor.

Ara tot no és més que una reflexió, una reflexió latent que serveix per l’ahir, avui i demà... que un dia costa de passar, però quatre anys passen volant per tant no val a adormir-se. Sempre que parlem del nostre ajuntament fem servir el qualificatiu de complex... i és inevitable, perquè un pensa fer les coses ven fetes per ordenar una àrea i resulta que sense adonar-se’n descompensa l’altre o vols lleugera un tècnic que porta masses responsabilitats, però passes aquesta carrega a un altre i al mateix temps el dotes de més comandament polític que sempre és erroni. L’equilibri està en què els tècnics facin de tècnics i els polítics de polítics. El polític ha de saber manar, governar i delegar... però per sobre de tot ha d’ésser condescendent, humil, sincer, educat... que la suma d’aquests valors el faran ser admirat, reconegut i respectat.

I dels independents que se’n a fet? Com sempre continuem estan al peu del canó... La primera feina feta amb l’actua’l govern a estat buscar i coordinar un grup d’empreses de socorrisme per les nostres platges tenint en compte la professionalitat, seriositat i com no el millor preu. De les tres empreses presentades totes reunien els requisits i el que va decantar la balança va ésser el preu. (el govern va oblidar agrair-nos la feina feta... no els hi tindrem en compte l’oblit, doncs encara no han agafat...). V.F. Escalencs Inde.

Escrit d'en Vicenç Folgado

Han passat les eleccions municipals i molts ciutadans encara estan intentant analitzar els resultats, les mogudes, els pactes, la situació... almenys al poble de l’Escala.

Hi ha moltes preguntes a l’aire com, els ciutadans han votat per canviar d’alcalde...? La forma de governar...? El color polític? Donar un escarment...? La majoria, anat per castigar o per afavorir...? Cada quatre anys, desprès de les eleccions municipals hi ha moltes alegries i també decepcions. Les recompenses sempre són ben vingudes i l’eufòria passa ràpidament, perquè el que en un moment determinat és un premi al cap d’uns dies comença a ser un mal somni per la quantitat de problemes i feina que s’apropa. En quant a les decepcions... solen tenir graus de dolor, unes són suportables i altres, menys, però quan són vots de càstig tirant a derrota... aquí sí que fa falta alguna cosa més que una til·la o reflexió, és com una depressió aguda que no hi ha manera d’oblidar i és del tot normal, doncs els ciutadans que han pres aquesta decisió, quan ho han fet, és perquè porten molts dies, mesos i fins i tot anys maleint els ossos dels polítics que diuen que els estan representat. S’ha d’estar molt decebut i enfadat per no tan sols anar contra les persones, sinó també la institució... i si fem cas dels rumors... aquest calvari va començar l’estiu del 2004 arran d’un WC de Riells...

En tot cas ja tenim el tripartit a casa i el que toca entre tots plegats és donar-los un vot de confiança i desitjar-los/nos tota la sort del món.

Nosaltres, els independents, aprofitant la ben entesa que ens ofereix el Diari de Girona, donem les gràcies a totes les persones que ens han fet confiança i votat... que no són poques. Precisament alguns dels nostres votants ens han fet algunes remarques prou interessants, la més comú... es pregunten el què de l’obsessiva i maliciosa tendència d’alguns ciutadans, grups polítics i fins i tot mitjans de comunicació per encasellar-nos a la "dreta" fins i tot, hi ha qui ha dit... el cap de llista es va aprofitar... quan la realitat diu... es van aprofitar..., però sempre amb el segell d’independent. És evident que si el grup Escalencs Independents hagués volgut ésser un grup polític d’un o altre color tenim prou capacitat, idoneïtat, personalitat..., però aquest grup hem tingut molt clar el nostre propòsit i objectiu que no és altre que estar al marge de les polítiques d’alts vols i centrar-nos amb la gestió (política) local.

Una altra inquietud que ens han manifestat i que en definitiva va ésser un dels principals motius, perquè ens votessin... tots els avantatjosos projectes, equipaments, gestions... que vareu proposar en campanya, es perdran? No veuran la llum? No servirà de res la feina de tants mesos? Aquesta pregunta l’hem agut de deixar aparcada, doncs no depèn de nosaltres, però el que diem és que si el govern ens demana informació... no tan sols els hi donarem, sinó que els hi gestionarem i si no ho creuen oportú, els hi passarem.

Tot el que ha succeït en aquest darrer mandat i eleccions no té res a veure amb la casualitat, doncs d’ésser així no hi hauria repercussions..., i ara recollirem i haurem de suportar el que han fet i sembrat... perdre la bandera blava de la platja de les barques, una bateria de contenidors soterrats davant de la cala del Port d’en Perris, entrebancs davant de la platja, faroles pintades (que no cromades), carrils bici inacabats, un museu mal emplaçat i ubicat, uns equipaments mals condicionats... amb la mancança d’equipaments, projectes, obres que podríem estar gaudint i que no tenim per..., en fi es diu que dels errors se’n aprèn... que algú en prengui nota i esperem que sigui així.

Els independents (si s'ens permet) aconsellarem al nou govern que (a més de la seva confecció) no perdin de mira les prioritats del poble, doncs estem a les portes d’un nou estiu i no sembla que tinguem resolt el problema de l’aparcament (zones blaves, reserva pel comerç, dels treballadors, entitats, etc.), aparcaments perifèrics de Riells i rodalies..., la neteja dels carrers, contenidors, platges... i com no... especial atenció a les plantes... i el seu rec.

Vicenç Folgado, Escalencs Independents. Juny 2007

Moltes gràcies a la gent que va confiar en nosaltres i ens va donar el seu vot. No ha pogut ser aquesta vegada, però continuarem lluitant per millorar el poble i la qualitat de vida de tothom.
Gràcies!

VOTEU ESCALENCS INDEPENDENTS el dia 27.

Aquí estem, demanant el vostre vot, perquè creiem que podem millorar el nostre poble.

Confieu en nosaltres!!

Carta escrita al Diari de Girona

Hem entrat de ple dintre la campanya electoral i una vegada més els polítics al govern no paren d’ensenyar el plomall (amb el bon sentit de la paraula). Ho diem perquè als pobles, almenys el de l’Escala, sembla que el món comença i acaba en aquests quinze dies. Ho sentim pel personal de la brigada municipal que els fan anar de bòlit, doncs han de fer i acabar petites obres que en temps normal les fan en un any (ben mirat hauria de ser temps electoral cada setmana). També són d’aquells moments que uns i altres entren (o entrem) en controvèrsies (majoritàriament els nous candidats) i per més inri, fa uns dies els representants del PSC (gent jove i preparada) deien “els polítics només fan que dir: s’hauria de fer, s’hauria de mirar, farem..., però no fan mai res” i quanta raó tenia aquell noi, la llàstima és que ell representava a un grup que està al govern. També vam escoltar alguns representants de grups dient que ells no pactarien amb uns o altres per ideologies polítiques, quan en tertúlies de cafè diuen que qui conten són les persones. I parlant de política (o gestió) nosaltres, els Escalencs Independents, hem començat explicant les nostres propostes de campanya en la primera ocasió que hem tingut (radio i TV). És normal que cada quatre anys els grups que es presenten (raonablement estructurats) parlem dels mateixos equipaments, obres, serveis..., però el que no fan els altres grups és dir el projecte i al mateix temps el finançament: un finançament extern aliè de les arques municipals com per exemple els aparcaments soterrats. El govern i soci de govern, CiU i PSC, proposen i han creat una empresa municipal per portar la gestió dels aparcaments en una plaça conflictiva, amb un restringit numero d’aparcaments i per fer-los amb diners públics, controvèrsia o lapsus, perquè els polítics no han de fer de tècnics, com els tècnics no han de fer política, però com diu la dita “a mares revueltos, ganancia de pescadores”, doncs bé, nosaltres hem parlat amb una empresa d’àmbit estatal i internacional i han aconsellat l’espai (plaça Catalunya), la quantitat d’aparcaments (600), amb un finançament i adjudicació d’anys, però que si gestionen ells mateixos la zona blava, se’ls proposa una bossa d’aparcaments perifèrics, si als ciutadans volen adjudicar 100 o 200 d’aquests aparcaments... tots aquests condicionats faran que l’adjudicació baixi considerablement, amen que l’empresa constructora haurà de pagar un cànon anual a l’Ajuntament. Podem definir-ho com SERVEI, FINANÇAMENT I INGRESSOS.

Un altre equipament que proposem a cost zero pel municipi és la sala cultural o polivalent al polígon industrial, que hauria de ser una negociació amb la promotora que ha de fer la nova urbanització dels Masos de 272 cases i si s’escau (i la negociació ho requereix) és poden deixar construir unes cases més (el terreny sembla que ho permet). Per resumir-ho, al terreny de 7.000 metres, propietat de l’Ajuntament, la promotora ens fa l’edifici, els joves i no tan joves disposaran d’una sala de ball, les institucions locals d’un local condicionat en cas de necessitat... i tots contents. D’això se’n diu NEGOCIACIÓ I TRANSPARÈNCIA.

Una altra beneficiosa proposta que presentem és que la nova Biblioteca Municipal sigui ubicada als baixos de l’Alfolí. Al primer pis aniria el definitiu Museu de l’Anxova i de la Sal i a la segona planta l’Arxiu Històric Municipal amb una sala d’exposicions. El conjunt de serveis seria sufragats a base de subvencions. Tan sols amb aquestes tres propostes estem parlant d’un estalvi de més de vuit milions d’euros pels interessos dels Escalencs. Aquesta gestió és la que ens fa proposar i comprometre’ns que en els pròxims quatre anys els impostos quedaran congelats. Possiblement els grups municipals voldran proposar o millorar la proposta però, perquè no ho han fet fins ara?

Escalencs Independents tenim moltes més propostes que anirem explicant en aquests dies i totes són possibles si portem - amb la confiança dels ciutadans - el govern.

Qui som?

El nostre cap de llista és en Vicenç Folgado. En Vicenç va néixer a Lleida capital el dia cinc de març de 1946, per tant, ara té 61 anys. És empresari hoteler (Hotel Rally) i també propietari i director del Museu de la Moto a la Closa d’en Llop. En Vicenç és conegut com a molt bon esportista: entre 1970 i 1980 va ser corredor i campió de rallis i també és campió i recordman de Catalunya en tir olímpic en cinc modalitats i té més de 20 títols. És una persona que dedica molt de temps al poble, com ja ha anat mostrant durant els últims quatre anys.

La Maribel Calderón

Data naixament: 16-06-1968

La Maribel Calderón, filla de l'Escala, va estudiar a l'Escala i va acabar els seus estudis d’administrativa a Figueres.

Ja de ben jove es va iniciar al mon empresarial portant negoci propi al carrer del Mar i la empresa familiar del taxi, fent que aquesta creixes per donar un millor servei del transport per la gent de l'Escala.

Francesc Guillot - Empresari

En Francesc va néixer a L’Escala l’any 1957. Està casat i té tres fills. És tècnic especialista en electrònica industrial, i va cursar els estudis d’enginyer industrial sommelier (nivell II).

És bomber voluntari a l’Escala, i empresari en el sector de la restauració. En Francesc va ser un dels fundadors de la que ara és la ràdio de l’Escala.

Pere Escat - Empresari
Montserrat Ramiò - Comerciant
Ildefons Pujol - Administrador de Finques
Eva Ribas Bus professional
Sandra Arquillo - Tècnica d'Empresa Turística
Fran Ponce Tècnica en Anàlisis Clinics
Joaquin Palahí - Comercial
Montserrat Pons - Empresària

La Veronica Lambert va néixer a Londres l’any 1956. Va estudiar magisteri i va treballar de mestre de primària amb l’especialitat de música fins a l’any 1983 quant va venir a viure a l’Escala. Aquí, va treure el diploma en TEFL i el CAP i va donar classes d’anglès (primer a nivell particular i després a Centres d’Idiomes Minerva) fins a l’any 1998, any que també es va llicenciar en psicologia. Des de llavors treballa des de casa com a traductora del castellà i català a l’anglès. Ha col·laborat en projectes com el Fòrum de les Cultures, la Gran Enciclopèdia Catalana, Gencat i molts altres. També ha traduït varies llibres i articles. Li interessa informar-se sobre temes medi ambientals i educació per la pau, també li agrada molt llegir i escoltar música, anar al cine i concerts.

Albert Perales - Assessor Fiscal

En Toni Expósito va néixer a Badalona el 14/05/70. És tècnic especialista elèctric, encara que actualment treballa com a taxista. Parla català, castellà i anglès. Fa quatre anys que està integrat com un escalenc més. És esportista i voluntari de la associació d'ajuda D.Y.A. (Detente y Ayuda) de Girona. Es dedica el temps lliura a trobar millores i solucions per benestar de l'Escala i els Escalencs.

Presentació del nostre grup

Aquí teniu el grup que ens presentem com a Escalencs Independents.

Ara és l'hora de la veritat.

Ara és aquell moment àlgid en què tothom es pregunta quins grups polítics es presenten a les eleccions municipals... els rumors parlant d’un nou grup de joves, un metge pel PP, una llista blanca de tal o qual grup... Si aquell es presenta amb aquesta o aquella llista... També es fan travesses (fictícies) de qui sortirà, qui governarà, amb qui pactarà... Els més agosarats ja diuen, aquells tindran un vot de càstig, i els altres no ens sentim ben representats... A partir d’aquí, la mateixa ciutadania expressa el tòpic de sempre: tots són iguals, aixó ja no hi ha qui ho canviï, faràn el que voldràn, total no servirà de res... I el que és curiós és que quan parles amb aquests ciutadans i els expliques, els argumentes, els vols fer entendre que no ha de ser així, o posen cara d’incrèduls o sembla que estiguis parlant amb un altre idioma. Per no parlar dels que encoratgen a un o altre candidat, però que quan se’ls demana que formin part de la candidatura, uns diuen: "És que hi ha represàlies i no voldria tenir maldecaps"o que "la meva clientela no ho entendria” Certament (i per desgràcia) és així (jo en sóc un clar exponent), però també he de dir que més que represàlies sovint són criaturades. Be, ara i avui no toca parlar-ne, perquè el tema mereix una llarga reflexió.
Un altre punt no massa ortodox en quant a les eleccions és el que els ciutadans votin un grup o altre i que qui acaba emportant-se el gat a l’aigua són els propis polítics. Potser seria més comprensible si els grups pactessin entre dretes i esquerres, però dretes amb esquerres o la inversa? Aquests pactes a contra corrent són els que descol·loquen als votants, siguin d’un o altre grup (ja ho diu la dita: “Junts, però no barrejats”). I dintre de tots aquests despropòsits hi ha el dels polítics que aixequen actes notarials per dir el que faràn, quan, amb qui i perquè, però arribat el moment, no són capaços de complir amb el compromís. A l’Escala podríem citar el grup del PSC que fa quatre anys van signar un acte notarial en el qual es comprometia en el cas del que governessin, en contestar totes les instàncies abans de deu dies... (o era per aquest pròxim mandat?). Tampoc no podem ometre els retards en la concessió de permisos, la no solució dels aparcaments de proximitat, el descontent d’una gran majoria de treballadors de la casa, la descontrolada, ineficaç i mal estudiada despesa, l’extremat personalisme d’alguns regidors... (Recordo que fa un temps en els contractes que redactaven els advocats hi posaven: “ho vetllarà com un bon pare de família”) Una cosa és protegir i altra de molt diferent fer-s'ho seu. Si, a mes, hi afegim la falta d’informació, atenció, consideració, sensibilitat... del govern en vers als contribuents, fa que aquestes properes eleccions municipals puguin ser especialment incertes per tothom. (Aconsellem que el ciutadà no deixi de votar)
I parlant de despropòsits, un té clar que un Ajuntament és sinònim de complexitat, però aquesta complexitat sovint esdevé provocada per algunes decisions poc encertades. Portem molt de temps parlant de la jardineria del nostre municipi, poc cuidada, menys regada, difícilment podada, i de sobte ens trobem tota l’avinguda Ave Maria amb uns tests gegants (que de retruc han fet baixar l’aforo d’aparcaments de proximitat) i amb diversitat de plantes. Pensem que si els tests són tots iguals, les plantes també haurien de ser-ho, per allò de la uniformitat. Aquestes plantes les regaran i tindran la cura corresponent? Sembla ser que les plantes no han estat comprades a l’Escala. Per contra, quan el consistori en té necessitat sempre troba la col·laboració desinteressada d’aquests professionals locals (és una reflexió i opinió molt personal).
També hem trobat en el Camí Ample (cada dia menys) que totes les faroles del costat dret han estat pintades de tots els colors imaginables i un es pregunta: no hi ha una carta de colors? O és que la carta nomes és per façanes? S’haurà de fer també una carta de colors per les faroles? Sincerament no entenem si és falta de gust, protagonisme, electoralisme o de..., a la casa tenim quasi de tot, però a aquest pas, estaria be (o necessari) un assessor d’imatge... o simplement alguna persona amb sentit comú que pogués evitar aquestes excentricitats.
Vicenç Folgado, Regidor Independent i Alcaldable pels Escalencs Independents.

Ens presentem

Benvolguts senyors, a la pregunta de si em torno a presentar... és que sí ho faig, perquè hi ha força gent que després d'haver dit que em retirava m’han encoratjat a fer-ho. També els confirmo que ho faré amb un grup independent. Per formar un grup independent (Escalencs Independents) ho farem com una agrupació de veïns, això comportarà reunir un mínim de 100 signatures de ciutadans Escalencs censats i que hauran de fer-se a l’Ajuntament davant del secretari de la corporació amb el corresponent DNI. (les signatures es recolliran passada la Setmana Santa)
Vull aclarir (una vegada més i ja és la...) fa quatre anys que en vaig presentar a les eleccions municipals com independent i amb el grup polític del PP, però no per ideologia política o militant amb carnet... va ésser perquè aquest grup en va prometre (si sortia elegit) un nou passeig del Mar, una sala polivalent, el terreny militar de la Clota, la sorra de la platja de la Miranda, la reparació del Moll grec de la platja de Sant Martí d’Empúries, etc. es evident (almenys per a mi) que qualsevol Escalenc que li haguessin fet aquesta proposta l’hauria acceptat. Puc avançar-los que la llista dels tretze candidats del nou grup Escalencs Independents està quasi del tot complerta i també els tinc de dir que estic molt satisfet de l’acollida, entusiasme, motivació, il·lusió... de tots ells de formar-ne part. Dintre de pocs dies ens donarem a conèixer. El nostre logo és la senyera del Comptat d’Empúries en triangle i les inicials E I al fons. La nostra seu estarà ubicada a l’Avinguda de Riells número 59, Lc, 3. 17130- L’Escala. Tel. 972774302, escalencsind@girona.com –

Escalencs Independents

Blog dels Escalencs Independents per als comicis del proper 27 de maig de 2007 a l'Ajuntament de l'Escala.