dimecres, 1 d’agost de 2007

Escrit del 13.06.2007

Sense cap dubte que són coses de la política... els pactes, les regidories, la novetat, la incertesa i il·lusió dels nous regidors..., però també les encomiés, els discursos, les paraules, les bones intencions... tot allò que es podia haver fet i que no és va fer, el que es va fer, però s’hauria pogut fer millor, si haguéssim fet o no i el que de fer-ho d’una manera i no de l’altre... la veritat és que algunes vegades escoltes a les persones i en comptes d’ésser emotius són buits com la política que s’ha vingut fent, doncs d’haver-ho fet be no sals hagués tret... i ara dir que han treballat amb honestedat, transparència, que no han fet mai mal a ningú que la seva dedicació, gestió, criteri... voler arreglar-ho tot i quedar be amb tothom... ni és normal ni tampoc el moment.

No parlo de ningú en concret, perquè de vent segur que tots els nous entrants i sortints tenen alguna cosa en comú, uns la incredulitat dels fets i altres el respecte, la responsabilitat, el comandament... al desconegut, perquè encara que algú els hagi explicat de qué va la cosa... no té res abeura amb la realitat (algú en va dir una vegada...) entrar com regidor en un ajuntament és com entrar en una universitat, però va obviar dir-me quina classe d’universitat...

Bé, ara hi ha quatre anys per davant, per fer i desfer, per il·lusionar o defraudar, per demostrar o fracassar en definitiva per conèixer la capacitat, aptitud, moral, aguant... d’un mateix. Ben mirat ja és tot un repte, encert o ensurt per qualsevol ciutadà que en un moment determinat pren la decisió de presentar-se per gestionar governar, dirigir... l’ajuntament de la seva localitat i que conscient o inconscientment el repte es converteixi en realitat. Tota una experiència a digerir, assimilar i desenvolupar. A tots ells la nostra cordial felicitació i admiració. Però per aquells que no tenen ni idea on es posen... tant pot ésser que els hi encanti com que sigui com una llosa..., però el que no hauria de fer és passar olímpicament del càrrec i les seves responsabilitats, perquè aquestes persones són les que fan que els ciutadans es desmotivin mandat darrer mandat i justes paguin per pecadors, que inevitablement a cada mandat en surten i no tant pel que no fan (i més si estan a l’oposició), sinó pels que entren a formar part dels respectius governs i que demostren la poca preparació, personalitat, sentit comú... i que en alguns casos no tan sols no fan sinó que la seva negativitat els porta en no deixar fer (que axó si que és nefast pels interessos de qualsevol consistori). Fa mols mesos i precisament parlant d’axó vaig pronosticar a una persona (i per escrit) que donar suport a persones com aquestes, és un error, perquè no estan capacitats per fer la feina que sals a encomanat i qui pateix totes les conseqüències (en cas que ni hagin) és precisament el seu defensor.

Ara tot no és més que una reflexió, una reflexió latent que serveix per l’ahir, avui i demà... que un dia costa de passar, però quatre anys passen volant per tant no val a adormir-se. Sempre que parlem del nostre ajuntament fem servir el qualificatiu de complex... i és inevitable, perquè un pensa fer les coses ven fetes per ordenar una àrea i resulta que sense adonar-se’n descompensa l’altre o vols lleugera un tècnic que porta masses responsabilitats, però passes aquesta carrega a un altre i al mateix temps el dotes de més comandament polític que sempre és erroni. L’equilibri està en què els tècnics facin de tècnics i els polítics de polítics. El polític ha de saber manar, governar i delegar... però per sobre de tot ha d’ésser condescendent, humil, sincer, educat... que la suma d’aquests valors el faran ser admirat, reconegut i respectat.

I dels independents que se’n a fet? Com sempre continuem estan al peu del canó... La primera feina feta amb l’actua’l govern a estat buscar i coordinar un grup d’empreses de socorrisme per les nostres platges tenint en compte la professionalitat, seriositat i com no el millor preu. De les tres empreses presentades totes reunien els requisits i el que va decantar la balança va ésser el preu. (el govern va oblidar agrair-nos la feina feta... no els hi tindrem en compte l’oblit, doncs encara no han agafat...). V.F. Escalencs Inde.

Cap comentari: