dimarts, 10 d’abril del 2007

Ara és l'hora de la veritat.

Ara és aquell moment àlgid en què tothom es pregunta quins grups polítics es presenten a les eleccions municipals... els rumors parlant d’un nou grup de joves, un metge pel PP, una llista blanca de tal o qual grup... Si aquell es presenta amb aquesta o aquella llista... També es fan travesses (fictícies) de qui sortirà, qui governarà, amb qui pactarà... Els més agosarats ja diuen, aquells tindran un vot de càstig, i els altres no ens sentim ben representats... A partir d’aquí, la mateixa ciutadania expressa el tòpic de sempre: tots són iguals, aixó ja no hi ha qui ho canviï, faràn el que voldràn, total no servirà de res... I el que és curiós és que quan parles amb aquests ciutadans i els expliques, els argumentes, els vols fer entendre que no ha de ser així, o posen cara d’incrèduls o sembla que estiguis parlant amb un altre idioma. Per no parlar dels que encoratgen a un o altre candidat, però que quan se’ls demana que formin part de la candidatura, uns diuen: "És que hi ha represàlies i no voldria tenir maldecaps"o que "la meva clientela no ho entendria” Certament (i per desgràcia) és així (jo en sóc un clar exponent), però també he de dir que més que represàlies sovint són criaturades. Be, ara i avui no toca parlar-ne, perquè el tema mereix una llarga reflexió.
Un altre punt no massa ortodox en quant a les eleccions és el que els ciutadans votin un grup o altre i que qui acaba emportant-se el gat a l’aigua són els propis polítics. Potser seria més comprensible si els grups pactessin entre dretes i esquerres, però dretes amb esquerres o la inversa? Aquests pactes a contra corrent són els que descol·loquen als votants, siguin d’un o altre grup (ja ho diu la dita: “Junts, però no barrejats”). I dintre de tots aquests despropòsits hi ha el dels polítics que aixequen actes notarials per dir el que faràn, quan, amb qui i perquè, però arribat el moment, no són capaços de complir amb el compromís. A l’Escala podríem citar el grup del PSC que fa quatre anys van signar un acte notarial en el qual es comprometia en el cas del que governessin, en contestar totes les instàncies abans de deu dies... (o era per aquest pròxim mandat?). Tampoc no podem ometre els retards en la concessió de permisos, la no solució dels aparcaments de proximitat, el descontent d’una gran majoria de treballadors de la casa, la descontrolada, ineficaç i mal estudiada despesa, l’extremat personalisme d’alguns regidors... (Recordo que fa un temps en els contractes que redactaven els advocats hi posaven: “ho vetllarà com un bon pare de família”) Una cosa és protegir i altra de molt diferent fer-s'ho seu. Si, a mes, hi afegim la falta d’informació, atenció, consideració, sensibilitat... del govern en vers als contribuents, fa que aquestes properes eleccions municipals puguin ser especialment incertes per tothom. (Aconsellem que el ciutadà no deixi de votar)
I parlant de despropòsits, un té clar que un Ajuntament és sinònim de complexitat, però aquesta complexitat sovint esdevé provocada per algunes decisions poc encertades. Portem molt de temps parlant de la jardineria del nostre municipi, poc cuidada, menys regada, difícilment podada, i de sobte ens trobem tota l’avinguda Ave Maria amb uns tests gegants (que de retruc han fet baixar l’aforo d’aparcaments de proximitat) i amb diversitat de plantes. Pensem que si els tests són tots iguals, les plantes també haurien de ser-ho, per allò de la uniformitat. Aquestes plantes les regaran i tindran la cura corresponent? Sembla ser que les plantes no han estat comprades a l’Escala. Per contra, quan el consistori en té necessitat sempre troba la col·laboració desinteressada d’aquests professionals locals (és una reflexió i opinió molt personal).
També hem trobat en el Camí Ample (cada dia menys) que totes les faroles del costat dret han estat pintades de tots els colors imaginables i un es pregunta: no hi ha una carta de colors? O és que la carta nomes és per façanes? S’haurà de fer també una carta de colors per les faroles? Sincerament no entenem si és falta de gust, protagonisme, electoralisme o de..., a la casa tenim quasi de tot, però a aquest pas, estaria be (o necessari) un assessor d’imatge... o simplement alguna persona amb sentit comú que pogués evitar aquestes excentricitats.
Vicenç Folgado, Regidor Independent i Alcaldable pels Escalencs Independents.

1 comentari:

alinea ha dit...

Olé, bien dicho. Si de verdad sois independientes y no entrais en los tejemanejes habituales entre los de uno u otro color tendreis mi voto y mi confianza.